No és cada dia que et diuen que per la teva feina podràs anar a l'Antàrtida a bord del BIO (vaixell de recerca oceanogràfica) Hespèrides. Quan vaig arribar a la divisió de RAE (Receiver and Advance Equipment) fa cinc anys i ho vaig sentir per primera vegada, ho vaig veure com una cosa llunyana, com gairebé impossible. Enguany, però, el que aleshores era una possibilitat s'ha fet realitat, i des de finals de febrer fins a principis d'abril he estat en una missió com a part del projecte IHM Galileo. Vull dir missió, però anar a l'Antàrtida no és una missió qualsevol, i això et diu que GMV no és una empresa qualsevol.

A NUSP (Navigation User Segment & PRS) /RAE (Receiver and Advance Equipment) treballem des de fa uns quants anys en el desenvolupament de receptors PRS, un servei regulat de Galileo l'objectiu fonamental del qual és proporcionar un posicionament robust en entorns degradats per jamming (interferències intencionades) i spoofing (suplantació d’identitat). Liderat per la DGAM (Direcció General d'Armament i Material) i coordinat per l'IHM, GMV forma part del projecte IHM-Galileo, que té com a objectiu provar el rendiment del servei en latituds polars.

Els preparatius van ser curts. El dia a dia dels projectes amb prou feines em va donar temps a pensar en el viatge, més enllà de les revisions mèdiques i els aspectes administratius amb el Comitè Polar Espanyol i amb la mateixa Armada. Van anar passant els dies i enmig d'una certa sensació d'irrealitat i de no acabar-m’ho de creure així, gairebé sense adonar-me’n, va arribar el 22 de febrer i vaig anar a l'aeroport a agafar un avió cap a Punta Arenas, a Xile.

Les jornades a Punta Arenas van servir per establir uns primers lligams de companyonia amb l'equip, format per un capità de Fragata i un capità Corbeta de l'IHM, un tinent coronel de la DGAM i un enginyer de l'empresa Cipherbit, amb la qual vam treballar en el desenvolupament dels receptors. Aquella espera va ser curta, però es va fer llarga, sobretot la més de mitja hora esperant el resultat d'un test COVID tan sorprenent com inesperat; un positiu t’enviava a casa!

A la tarda, va arribar el moment: control de passaports al moll internacional i finalment embarcament a l’Hespèrides, sens dubte un dels moments més emocionants del viatge. Des que Jorge Andreu (cap de la divisió RAE) i Manuel Toledo (cap de la unitat NUSP), als quals voldria enviar un missatge d'agraïment des d'aquí, em van informar pels volts de novembre de 2023 que formaria part del projecte, havien passat cinc mesos d'entusiasme creixent, algun ensurt i ganes, moltes ganes que finalment s'estaven materialitzant quan el vaixell es dirigia als canals patagònics, i travessava l'estret de Magallanes de camí cap a les illes Shetlands del Sud.

En direcció sud, vam començar a veure els primers icebergs. Més endavant, l'aproximació a l'illa King George és impressionant; estem arribant a l'Antàrtida i haig de pessigar-me per creure-m'ho. El paisatge glaçat és aclaparador, i a l'ambient es noten les ganes de començar la feina.

Després d'una visita a la base del CSIC Juan Carlos I, on part del grup de científics baixa, el 4 de març vam passar per la Manxa de Neptú i vam entrar a l'antic volcà de l'illa Decepció, on vam baixar fins a la base de l'Exèrcit Gabriel de Castilla. L'acollida és molt càlida, diria que fins i tot hi ha certa germanor. 

Els dies posteriors a aquest primer dia a terra van ser de molta activitat. Les baixades a terra van ser una rere l’altra, sempre en col·laboració amb els altres projectes que comparteixen campanya amb nosaltres; projectes principalment de geologia, biologia i virologia. Molta feina a terra enregistrant senyals GNSS per processar-les posteriorment a bord i comparar els nostres resultats amb els equips comercials.

A l’illa Mitja Lluna, a Yankee Harbour, vam viure un altre dels moments més espectaculars del viatge: un descens a terra en una pingüinera amb centenars, diria que milers de pingüins. L'espera després fins que ens recullin és llarga, amb pluja i força fred. Tornem xops i amb les mans glaçades, però amb la sensació d'una feina ben feta.

Els dies passen ràpidament. Un dels equips que havíem comprat per prendre algunes mesures fa anar de corcoll. Sento el suport de tots els companys que s'han quedat a Madrid i que no escatimen ni temps ni esforços per donar-me suport i per portar el projecte a bon port, mai millor dit.

A Decepció experimento un fet inesperat, i que és la presència de turistes a Caleta Balleneros. El debat és obert, però hi ha veus que es mostren amoïnades per l'impacte d'una activitat turística creixent, i no és estrany.

I tot el que comença té un final: el 21 de març, després de diverses cancel·lacions, pugem a l'avió que ens retorna a Punta Arenas. L'enlairament de la pista de terra a l'illa King George és una altra experiència.

La missió acaba de tornada a Madrid. El capità de Fragata, subdirector de l'IHM, proper a traslladar-se a la reserva, ens recorda una cosa que es diu a la marina: un mes en un vaixell pot crear amistats que duren tota la vida, ho sap per experiència.

Finalment, deixo aquí un fet simbòlic però que crec que és important per donar visibilitat a les amenaces a què s’enfronta l'Antàrtida: un enllaç per apadrinar pingüins. En patrocinar-ne un, et compromets a tenir cura de l'Antàrtida i el medi ambient.

https://ejercito.defensa.gob.es/unidades/Antartica/antartica/apadrinamiento/index.html

Ja he patrocinat el meu i es diu Galileo.

Autor: Arturo Vinué Visús