Espanya necessita situar la innovació en el debat del país

És urgent que les institucions articulin noves polítiques, estímuls al mercat de treball, a la formació contínua i al sistema educatiu universitari i de formació professional.

Una encertada política de formació ajudarà a limitar el volum d’ocupació afectada per la digitalització i la desigualtat.

CESIN se centrarà en l’estudi i l’avaluació de les polítiques públiques de foment de la R+D+I a les empreses, i l’impacte real que tenen en el seu comportament tecnològic, estratègic i competitiu.

El passat 19 de novembre, el Foro de Empresas Innovadoras (FEI) va presentar la publicació Innovación Tecnológica y Empleo i la Càtedra extraordinària d’Estudis de la Innovació (CESIN), creada conjuntament entre el FEI i la Universitat Complutense de Madrid. Després de l’acte, va lliurar els seus Reconeixements anuals en les categories de: Investigador Innovador, Empresa Innovadora i Organisme/Institució de suport a la Innovació.

Luis Fernando Álvarez-Gascón, president del FEI i director general de Secure e-Solutions de GMV, va apel·lar en la seva intervenció a la innovació com a eina per assumir els grans reptes de la nostra societat. “La innovació no es troba en els primers temes de debat de la política espanyola, i quan hi és, surt de manera desarticulada dels desafiaments que tenim per davant. La innovació és la solució a l’ocupació de qualitat, al progrés i el benestar social, al nostre sistema de pensions, és el coneixement posat en acció”.

El FEI considera que és una acció necessària i urgent. Per això, proposa la posada en marxa d’un pacte d’estat, on la innovació ocupi el lloc que li correspon, així com la reindustrialització del país. El sector públic té en això un paper fonamental però no se circumscriu només al finançament. Ha de tenir un rol de lideratge en la societat espanyola, al qual també ha de concórrer el sector privat i la Universitat.

“Sovint –va prosseguir Álvarez-Gascón–, els missatges que escoltem al voltant de la innovació comencen amb el mantra de la insuficiència del finançament, i és cert. Hem de rescatar aquest esforç inversor per part dels agents públics i privats, però això no és suficient. És també clau el com es fan les coses. L’important són els resultats, l’impacte. Si no hi ha impacte, no hi ha innovació”.

‘Innovación Tecnológica y Empleo’
Com a introducció a la presentació del llibre Innovación Tecnológica y Empleo, Luis Fernando Álvarez-Gascón, president del FEI, va insistir en l’aposta per la innovació per millorar en competitivitat i generar ocupació de qualitat sostinguda en talent.

La tecnologia ha portat sempre prosperitat. Alguns economistes atribueixen el 80% de la diferència entre països rics i pobres a l’ús del coneixement. Si bé la irrupció de la tecnologia en la societat és sempre positiva, estaríem cecs si no contempléssim altres fenòmens negatius com és el risc de la desigualtat. D’aquí la necessitat de presentar solucions enfront de l’impacte de les noves tecnologies en l’ocupació. “És urgent –va comentar Álvarez-Gascón– que les institucions articulin noves polítiques, estímuls al mercat de treball, a la formació contínua i al sistema educatiu universitari i de formació professional”.

Com va esmentar Cándido Méndez, autor del pròleg del llibre: “Davant la revolució tecnològica hem de tenir en compte el factor de la velocitat dels canvis i la seva expansió. Per a mi, l’aspecte més rellevant de la innovació és com reconduïm la revolució digital en el benestar de les persones, sense perjudici de la productivitat”.

El llibre Innovación Tecnológica y Empleo compta amb la veu de sindicats i empresa. Els autors —Gonzalo León, José Varela i Jaime Laviña— analitzen tant l’impacte que la robotització i digitalització dels processos del treball estan exercint i exerciran de manera directa en un futur proper en l’ocupació, com en el disseny de polítiques governamentals per abordar aquesta realitat, i proposen solucions a debatre.

El FEI ha editat aquest assaig, en col·laboració amb el sistema educatiu i investigador, com a eina d’anàlisi, proposant solucions per aprofitar les oportunitats de desenvolupament econòmic i social d’aquesta transformació, minimitzant els seus riscos.

La importància de la formació
Empreses i treballadors han d’assumir que la transformació digital comporta desenvolupar un procés de formació contínua. No n’hi ha prou amb l’impuls inicial que ofereix el sistema educatiu reglat clàssic. Cal crear altres processos formatius més flexibles i continuats al llarg de la vida laboral. Una adequada política de formació contribuirà a reduir notablement el volum d’ocupació afectada per la digitalització i la desigualtat, reduint la polarització laboral i millorant l’ocupabilitat dels treballadors.

Les implicacions socials, econòmiques i laborals de la robotització i digitalització dels processos de treball fan imprescindible, per tant, conformar una sèrie de propostes que facin possible que els seus beneficis reverteixin en progrés i prosperitat per a tothom. Competitivitat sí, però també justícia i inclusió social.

Les recomanacions del FEI sobre aquest tema passen per: 1) el monitoratge des de totes les institucions de l’impacte de la tecnologia sobre l’activitat laboral; 2) un Pla Nacional d’Inclusió Tecnològica de tots els ciutadans/anes, per evitar la bretxa digital sense deixar ningú enrere; 3) establir per part de les administracions públiques programes d’incentiu de la formació contínua en habilitats digitals, tant per a les organitzacions empresarials com en l’àmbit individual per als treballadors, assegurant-ne l’ocupabilitat futura; 4) la incorporació del dret i l’obligació de formació contínua a la legislació laboral, computada dins de la jornada laboral; 5) la reducció gradual de la jornada laboral a mesura que l’ocupació es vagi automatitzant, compatibilitzant, d’una banda, la productivitat i competitivitat de les empreses, i per una altra, la qualitat de vida dels treballadors i les seves expectatives d’ocupabilitat.

Càtedra extraordinària d’Estudis de la Innovació (CESIN)
El FEI també va presentar ahir la posada en marxa de la Càtedra extraordinària d’Estudis de la Innovació (CESIN), liderada per José Molero Zayas com a director. CESIN és la Càtedra d’Estudis de la Innovació, creada pel FEI i el Grupo de Investigación en Economía y Política de la Innovación (GRINEI) de la Universitat Complutense de Madrid, amb la perspectiva estratègica d’estudiar i fomentar el desenvolupament d’activitats innovadores. Uneix esforços des del triangle Ciència-Administració-Empresa, i és una proposta única en el panorama dels estudis de la innovació a Espanya.

La seva missió és impulsar els estudis d’innovació, singularment pel que fa a la innovació a les empreses com a actors centrals d’aquest procés. Té com a objectiu concentrar els esforços en l’estudi i l’avaluació de les polítiques públiques de foment de la R+D+I a les empreses, i l’impacte real que tenen en el seu comportament tecnològic, estratègic i competitiu. CESIN està sustentat per una important xarxa d’investigadors procedents tant d’entitats espanyoles (UCM, UPM, CSIC, UAM, Universitat de Santiago de Compostel·la, INGENIO, Universitat de Salamanca, Universitat de Sevilla), com d’entitats d’altres països. “L’important –va comentar sobre aquest tema José Molero– és mesurar l’impacte social de les polítiques d’innovació i reflexionar sobre si tenen l’efecte que desitgem perquè la societat sigui millor”.

Reconeixements FEI
El Jurat dels Reconeixements FEI ha destacat en aquesta edició el treball de Paloma Sánchez Muñoz, catedràtica d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Madrid, així com tècnic comercial i economista de l’Estat, en la categoria d’Investigador Innovador. L’empresa innovadora reconeguda enguany és Bitbrain, firma de neurotecnologia que combina neurociència, intel·ligència artificial i maquinari per desenvolupar productes innovadors.

Finalment, el reconeixement a l’organisme de suport a la innovació ha recaigut en l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya, institució dedicada a la recerca bàsica i aplicada en bioenginyeria i nanomedicina.