Europa, davant del desafiament de la creixent magnitud i freqüència dels incendis forestals

Un estiu abrasador ha deixat una petjada destructiva a tota la Unió Europea, amb més de 400.000 hectàrees calcinades[1] a causa d’una onada d’incendis forestals que han arrasat especialment zones d’Espanya, Grècia i Itàlia.

Grècia lidera el rànquing de països europeus amb més superfície cremada des de començament d’any i n’ha registrat més de 165.000 hectàrees. Destaca l’incendi en curs a la regió d’Evros, a la frontera amb Turquia, que ha consumit més de 80.000 hectàrees[2] fins al moment, amb la qual cosa s’ha convertit en l’incendi més gran registrat en la història d’Europa. Després de Grècia, Espanya encapçala el rànquing de països més afectats per les flames, amb 84.545 hectàrees, així com Itàlia, amb 67.134 hectàrees[3].

Els incendis de gran magnitud que s’han declarat fora de control en els últims anys han posat de manifest la urgent necessitat d’abordar no només els desafiaments d’extinció, sinó també la prevenció i conscienciació sobre les causes subjacents. La creixent freqüència d’aquests incendis i l’escassetat de recursos per enfrontar-los posen en relleu com la col·laboració ciutadana és crucial per evitar més tragèdies. En aquest sentit, és fonamental educar la població en valors de respecte, pràctiques sostenibles, conservació natural i sobre com actuar en cas d’incendi fent èmfasi en tres aspectes bàsics: actuar ràpidament, evacuar immediatament i buscar refugi.

El nombre de dies amb risc extrem d’incendis ha augmentat arreu del món durant els últims 40 anys i, en especial, a la conca Mediterrània, on s’ha duplicat[4]^,[5]. A més, és important destacar que les anomalies climàtiques que desencadenen onades de calor i sequeres pronunciades compliquen el control i l’extinció dels incendis forestals. A aquests factors s’afegeix a l’abandonament del medi rural, la falta de desbrossament, l’homogeneïtat de les espècies forestals i la disminució de les activitats productives enfocades a un aprofitament silvícola rendible i sostenible. 

Preocupada per aquesta situació i amb la previsió que la supressió dels incendis forestals es continuï complicant a causa del context de canvi climàtic en el qual ens trobem, la Unió Europea va decidir prendre mesures en llançar a l’abril de 2021 el projecte FirEUrisk, com a part del Programa marc Horizon 2020. L’objectiu d’aquest projecte és desenvolupar una estratègia científica per prevenir i respondre als incendis forestals a Europa promovent activitats de prevenció en lloc de supressió. FirEUrisk pretén canviar la gestió dels incendis forestals mitjançant la creació de solucions i serveis adequats, així com l’adquisició de coneixements per abordar els desafiaments actuals i pronosticats dels incendis forestals a Europa. En aquest sentit, Marta Gómez Giménez, directora de Projectes de la Divisió de Teledetecció i Anàlisi Geoespacial en la Unitat de Sistemes de Missió i Aplicacions de GMV, considera que «entendre si els fenòmens que s’observen són locals o si es poden extrapolar les lliçons apreses a altres zones és de vital importància per conservar la biodiversitat, no alterar negativament els cicles de carboni i assolir un desenvolupament socioeconòmic sostenible en diferents països».

En el context de FirEUrisk, GMV coordina l’avaluació d’efectes en cascada derivats dels incendis forestals com ara l’erosió del terra i els esllavissaments de terra de sòls nus / fràgils, la contaminació de l’aire, i efectes entrellaçats amb altres riscos, com ara pertorbacions biòtiques i mortalitat forestal. Aquests efectes en cascada engloben un conjunt de desafiaments associats a l’augment de les temperatures, la prolongació dels períodes secs, la compactació del sòl, així com la pèrdua de biomassa, entre d’altres. La combinació d’aquests factors intensifica considerablement les repercussions en cas de desastres naturals, com ha demostrat la tempesta DANA al seu pas per Grècia i la Mediterrània. Ha provocat esllavissaments de terra i severes inundacions, agreujades per la disminució de la capacitat d’absorció del terra cremat, que ja no actua de la mateixa manera que abans de l’incendi, la qual cosa permet que l’excés de pluja arrossegui la terra superficialment.

FirEurisk pretén unir esforços científics i industrials en desenvolupar una estratègia científica integrada que prepari els ecosistemes i la societat per enfrontar futurs incendis, considerant les diverses realitats europees en termes de capacitat de reacció, experiència operativa i equipament, entre d’altres.

GMV fa més de 20 anys que participa en projectes cofinançats per la Comissió Europea enfocats, entre altres temàtiques, en l’ecologia del foc i en una millor prevenció i planificació de les emergències a través del Servei de Gestió d’Emergències de Copernicus (Copernicus EMS Rapid Mapping per les sigles en anglès). Projectes com FirEUrisk posen en relleu la utilitat de les dades de satèl·lit per quantificar àrees cremades, elaborar mapes de combustibles i conscienciar la població. La integració d’aquestes dades geoespacials en enfocaments holístics és necessària per predir, monitorar i avaluar les causes i conseqüències dels incendis de manera integral, fet que ajudarà a millorar la presa de decisions.