Flexibilitat, col·laboració i innovació tecnològica, claus perquè el sector de la distribució i comercialització energètica pugui complir els objectius de sostenibilitat per al 2030

L’esdeveniment ha reunit l’associació d’empreses elèctriques ASEME, les companyies Axpo, Cepsa, E-REDES, Enagas, Enel, Engie, Fortia, Visalia, I-DE (Grup Iberdrola), Podo, Redexis, Soltec i UFD (Grup Naturgy); així com proveïdors tecnològics com ara GMV.

La plataforma enerTIC ha organitzat un nou esmorzar col·loqui que en aquesta ocasió ha portat per títol: “Nous reptes i oportunitats en l’avenç de la transformació del sector energètic en l’àmbit de la distribució i comercialització de l’energia”. L’esdeveniment ha reunit l’associació d’empreses elèctriques ASEME, les companyies Axpo, Cepsa, E-REDES, Enagas, Enel, Engie, Fortia, Visalia, I-DE (Grup Iberdrola), Podo, Redexis, Soltec i UFD (Grup Naturgy); així com proveïdors tecnològics com ara GMV, a fi de compartir els principals desafiaments a què s’enfronta aquest sector de cara als propers anys.

Més presència de les energies renovables

El mes de gener passat, la Comissió Europea (CE) va donar el seu suport a la proposta d’actualització del Pla nacional integrat d’energia i clima (PNIEC) per al període 2023-2030, que li havia enviat el Govern espanyol l’any anterior. S’hi estableixen una sèrie de mesures actualitzades respecte del document subscrit el 2020. Una d’aquestes és l’increment del percentatge d’energies renovables en l’àmbit de la generació elèctrica, que passa del 74 % al 81 %, amb augments en les perspectives de potència instal·lada per a totes les energies renovables.

Precisament, complir aquest requisit és el desafiament més important a què ara s’enfronten les distribuïdores d’energia a Espanya, segons van explicar els assistents al col·loqui. I és que han d’adaptar les seves xarxes per integrar les energies renovables. Per a això, han de dotar el seu sistema de gestió de més flexibilitat, optimitzar l’energia produïda, augmentar la seguretat i reduir al màxim les pèrdues. Això passa per crear noves xarxes més modernes i substituir les existents. No en va, el 40 % de la xarxa energètica europea té més de 40 anys, segons van explicar els assistents al col·loqui.

Per complir aquest requisit, és imprescindible avançar pel camí de la transformació digital i la innovació. Això inclou automatitzar la xarxa de distribució, especialment en el tram de baixa tensió, que és el més proper al consumidor final. També es va posar de manifest la importància d’implantar eines tecnològiques per poder bolcar les energies renovables al sistema, especialment l’eòlica i la fotovoltaica, sense oblidar altres alternatives com l’hidrogen i el biometà, de les quals van reclamar desenvolupaments normatius específics.

Precisament, la regulació és un altre dels aspectes que també es van abordar durant el col·loqui, ja que la seva rigidesa està encotillant la capacitat de creació i innovació del sector de la distribució. Caldria establir, per tant, un marc normatiu estable que fomenti la inversió a llarg termini, simplificar els processos de permisos i llicències i millorar l’accés al finançament. En altres paraules, cal que els reguladors estableixin un full de ruta clar que estableixi les bases del futur del sector energètic.

El camí de les comercialitzadores

Durant el col·loqui, les empreses comercialitzadores també van exposar els seus principals desafiaments, els quals passen, en primer lloc, per establir un marc de diàleg i col·laboració amb les distribuïdores energètiques per poder complir les regulacions i fer front a les necessitats dels consumidors finals.

Tanmateix, el repte més important que tenen com a empreses és adaptar-se als canvis vertiginosos de la societat. El consumidor ha deixat de ser un subjecte passiu i ara és capaç de generar la seva pròpia energia. De fet, del 3 % de l’energia que prové de l’autoconsum, el 17 % correspon a l’autoconsum domèstic. Gestionar adequadament aquesta situació sense complicar la vida als usuaris finals és un repte per a les comercialitzadores, que han d’adaptar la seva infraestructura a aquesta nova realitat.

En aquest camí la tecnologia també és un aliat important per a les comercialitzadores. La implementació de comptadors intel·ligents i sistemes avançats de gestió de la demanda els permet no només un seguiment més precís del consum energètic sinó també una interacció més dinàmica i personalitzada amb el consumidor. Aquestes tecnologies faciliten la implantació de tarifes dinàmiques que poden incentivar l’ús eficient de l’energia i, al seu torn, optimitzar la xarxa elèctrica en reduir els pics de demanda.

A més, la digitalització i la intel·ligència artificial exerceixen un paper crucial en l’anàlisi de grans volums de dades, fet que permet a les comercialitzadores predir patrons de consum i ajustar la seva oferta energètica de manera més eficaç. Aquesta capacitat de predicció no només millora la gestió del subministrament, sinó que també obre la porta a nous models de negoci basats en serveis de valor afegit per al consumidor, com el manteniment predictiu o la gestió personalitzada de l’energia.

D’altra banda, la integració de sistemes d’emmagatzematge energètic, tant des del punt de vista domèstic com a la xarxa general, sorgeix com una solució fonamental per gestionar la integració de les fonts renovables. La capacitat d’emmagatzemar energia en moments d’alta producció i baixa demanda, per després utilitzar-la en pics de consum, és clau per mantenir l’estabilitat de la xarxa i assegurar un subministrament constant als usuaris, segons van explicar els assistents al col·loqui. Això, al seu torn, requereix una normativa que reconegui i promogui el paper de l’emmagatzemament energètic, incloent incentius per a la seva adopció tant per part de les empreses com dels consumidors.

Finalment, és imprescindible que totes les parts involucrades en la indústria energètica (governs, reguladors, empreses i consumidors) treballin de manera conjunta per superar els desafiaments tècnics i regulatoris que planteja aquesta nova era energètica. Només a través d’una col·laboració estreta i un compromís compartit serà possible assolir un sistema energètic més resilient, sostenible i adaptat als requeriments que el sector haurà de complir el 2030.