GMV, empresa referent de transferència tecnològica, a TRANSFIERE 2022

Polítiques específiques d’innovació

A la taula d’innovació, moderada per Francisco Marín, Premi Nacional d’Innovació 2020 i membre del FEI, va anunciar “l’obertura d’un debat que ocuparà els vuit mesos vinents i al qual s’invitarà a experts de l’ecosistema de la Innovació per imaginar, planificar i detallar els impactes d’aquests canvis imprescindibles per superar la nostra inadequada posició”. En la mateixa també van participar Ezequiel Navarro, CEO del Grupo Premo i president de la Fundació Institut Ricardo Valle; Ignacio García Fenoll, subdirector general de Coordinació de la Innovació. Ministeri de Ciència i Innovació (MICINN) i Marcos Pérez, conseller tècnic de la secretària general d’Empresa, Innovació i Emprenedoria de la Conselleria de Transformació Econòmica, Indústria, Coneixement i Universitats de la Junta d’Andalusia. 

Davant de la petició feta per Marín als tertulians de plantejar propostes per millorar la posició del nostre país en matèria d’Innovació, Álvarez-Gascón va proposar començar amb “un canvi de perspectiva”. El problema “està mal plantejat i ens trobem malament i frustrats per això, perquè fa molt temps que perseguim una situació diferent, millor”. A Espanya “es va inventar el concepte d’R+D+I i, allò que en principi estava ben encaminat, potser ens ha despistat a l’hora de fer un diagnòstic adequadament”. Realment, “és la i d’innovació, que en castellà s’escriu amb minúscules, la que cal posar en majúscules”.

Ja en el primer terç del segle XX, “l’economista Schumpeter posava en relleu un factor macro que explicava el creixement econòmic a nivell micro: el que ens permet competir, tenir millors salaris, és la innovació”. Perquè, “no podem fer R+D i, després, veure si som capaços de transferir, realment cal invertir els termes”.

No s’ha de perdre de vista que “les protagonistes són les empreses, i que perquè sobrevisquin al mercat sent competitives, caldria eliminar, entre altres coses, les barreres a la competència, alhora que no s’han d’oblidar la importància del factor humà i la seva formació”.  

Quant al grup d’estudi del qual han de sortir propostes per al Pla estatal 2024-2027, el moderador va demanar suggeriments sobre l’enfocament de pensament que hauria de tenir. Per a Álvarez-Gascón, primer caldria plantejar-se el futur del país que volem d’aquí a 10 anys. Segons la seva opinió, “caldria desacoblar la innovació de tota la cadena d’R+D+I i sortir del perímetre d’allò que convencionalment s’han considerat polítiques d’R+D+I, sota una responsabilitat clara, destacada i gairebé exclusiva a l’hora d’executar, d’un sol ministeri”. Perquè les polítiques d’Innovació s’han d’enfocar “de forma holística, no es poden desconnectar de la política industrial”.

Al seu torn, el directiu va expressar el desig d’aconseguir que “en aquest país, el 2030, hi hagi el doble d’empreses innovadores, segons l’enquesta de l’INE, i que la inversió privada es dupliqui respecte a l’actual”.

Igualment, va destacar el gran potencial que “la compra pública innovadora enclou, juntament amb altres mecanismes”. Encara que, de vegades “no identifiquem que, quan se subvenciona un cotxe elèctric, per exemple, procedent d’una altra geografia, estem subvencionant la compra privada d’innovació d’altres països”. Per això, resulta necessari “centrar el diagnòstic i enfocar els instruments cap a l’objectiu a través d’una política transformativa: Innovació al servei dels objectius socials”.

Accés al finançament internacional en Big Science i AeroEspai

Per la seva part, Miguel Ángel Molina va participar en la iniciativa Boosting Zone, una sèrie de tallers que Transfiere va incorporar al programa d’aquesta edició 2022, per permetre a les comunitats autònomes compartir de manera més estreta i experiències amb altres agents d’innovació espanyols procedents d’àmbits acadèmics com ara empresarials.

La ponència de Miguel Ángel Molina va tenir lloc dins del taller «Accés al finançament internacional en Big Science i AeroEspai».

Va començar presentant a la companyia, els seus orígens i destacant el primer treball dissenyant missions espacials gràcies a l’adjudicació del primer contracte amb el Centre d’Operacions Espacials (ESOC) de l’Agència Espacial Europea (ESA). A continuació, va anar presentant les fites de l’evolució que GMV ha experimentat en els seus més de 35 anys de trajectòria.

Miguel Ángel va ressaltar les dues principals àrees en què treballa GMV. D’una banda, el desenvolupament del segment terreny de missions espacials. I, per l’altra, el segment espacial amb el desenvolupament de subsistemes en aviònica i sistemes GNC de missions espacials. en ambdós casos va destacar els projectes més rellevants en què es troba implicat: Galileo, Copernicus, Hera, Oneweb, Exomars…

Així mateix, va posar en relleu el lideratge de GMV en recerca i desenvolupament en l’àrea de robòtica espacial, tant per a les aplicacions orbitals (in orbit servicing, in orbit assembly o active debris removal) com en les de superfície (exploració robòtica).

Gràcies al treball que exerceix en nombrosos programes espacials de l’ESA i en projectes de la Comissió Europea, destacant entre d’altres Galileo, GMV s’ha convertit en la sisena empresa en termes d’ocupació i en la primera empresa dins del segment MIDCAP.

Durant la seva intervenció va assenyalar que el creixement de GMV s’ha degut a diversos factors entre ells, la cerca i reclutament del talent, la inversió adequada en R+D, la diversificació geogràfica i la capacitat de transferir el seu coneixement i tecnologies en l’àmbit espacial a altres sectors com la defensa, l’IT (Ciberseguretat) o el transport.

Com a punt final, al taller es van abordar aspectes rellevants relacionats amb les possibilitats de finançament públic als sectors aeroespacial i científic. GMV va aportar la seva visió i va fer recomanacions al respecte, posant èmfasi sobre la importància de donar continuïtat a les inversions amb el suport públic d’R+D+I i de reforçar-les per assolir una contribució similar al PIB europeu.

A més, es va afirmar que el sector espacial continuarà creixent a llarg termini i tant l’ESA com la Comissió Europea també seguiran aquesta tendència, esperant una ampliació dels programes espacials europeus.