“Governança dels SI a les administracions publiques”

El capítol espanyol del Club Europeu per a la Governança dels Sistemes d’Informació va ser presentat, en el marc de l’esdeveniment "Governança dels SI a les administracions públiques", el passat 15 de febrer davant una àmplia representació de funcionaris membres de l’Associació Professional dels Cossos Superiors de Sistemes i Tecnologies de les Administracions Públiques (ASTIC), tots ells gestors TIC de les administracions General, Autonòmica i Local.

Luis Fernando Álvarez Gascón, director general de GMV Secure e-Solutions i president del CEGSI a Espanya, va començar recordant els orígens del Club, que va néixer “en una reunió celebrada el 2008 a París, a la qual van assistir membres fundadors francesos i portuguesos de l’àmbit de la docència i la Consultoria en el sector TI”. A tots ells “els unia una inquietud comuna: l’absència d’una autèntica Governança dels SI, per la manca d’interès o desconeixement en els més alts nivells de govern de les organitzacions”.

Després de repassar alguns dels punts de l’ideari inicial del Club, recollits en el Manifest Europeu per a la Governança dels Sistemes d’Informació (www.cegsi.eu) i esmentar algunes de les activitats posades en marxa amb la contribució especial de membres que exerceixen la seva activitat en els àmbits de la docència i la investigació, com per exemple, un màster sobre la Governança dels SI impulsat pel capítol portuguès del Club, Álvarez Gascón va explicar l’objecte de la I Trobada CEGSI-ASTIC que s’ha celebrat a Madrid, a la seu de l’Institut Nacional d’Administració Pública (INAP). Per a aquest, no és un altre que el de “compartir, reflexionar, aprendre conjuntament, i sobretot, ajudar a situar la Governança TI a Espanya al nivell adequat”.

D’entre les opinions que va presentar el president de CEGSI Espanya al fil dels diversos missatges que el Manifest recull, va emfatitzar sobre l’evidència “que les inversions en tecnologia, al servei d’un bon model de negoci o de servei i d’innovació, únicament si són adequadament dirigides i gestionades, constitueixen un suport fonamental de la productivitat i competitivitat”. D’altra banda, “la digitalització, la informatització ha d’acompanyar un canvi en els processos i en les persones”, va ressaltar. Així mateix, va assenyalar que “la transformació digital no gira exclusivament al voltant de les tecnologies” i que una adequada governança dels SI “són un element clau per a aquesta transformació”.

Álvarez-Gascón no va voler finalitzar la seva intervenció sense citar les conclusions obtingudes en investigacions fetes pel Club com ara que “les empreses que tenen un alt grau de governança generen de dues a tres vegades més beneficis en les seves inversions TI que aquelles que en pequen”; “hi ha una forta correlació entre els dispositius de governança i l’alineament estratègic, i entre aquest i el rendiment de les inversions en TI”; els projectes de TI combinats amb millores en els processos mostren un rendiment més elevat” o, “sent reconeguda la informació com un actiu cada cop més important, no està ben tractat per les eines de gestió i direcció empresarial. Per exemple, on és la recollida de la informació en el balanç?”.

De la mateixa manera, es va referir a l’estat de la Governança de les TI a Espanya reconeixent que “ha evolucionat molt en els últims anys” i que “el Pla de Transformació Digital de l’AGE i els seus organismes públics (estratègia TIC 2015-2020) així com les lleis 39 i 40 /2015 de règim jurídic i procediment administratiu marquen el camí cap a la transformació digital”. Però, s’ha atorgat suficient lideratge, rang i assignació adequada de competències i pressupostos a la Direcció de Tecnologies de la Informació de l’Administració General de l’Estat? Es compta amb una agenda compartida adequada en l’àmbit polític? Es preveu la col·laboració publicoprivada? Aquestes qüestions i algunes més va deixar sobre la taula Álvarez-Gascón per al debat posterior.

Conceptes de Governança dels SI

Per aprofundir en els orígens de la Governança, repassar les diferents interpretacions del concepte i compartir exemples de bona Governança dels SI en administracions públiques internacionals es va comptar amb la participació de José Carrillo, professor “Ad Honorem” a la Universitat Politècnica de Madrid.

Per a aquest, “la complexitat de les estructures de govern a implantar, així com el retard en l’assimilació del canvi social, propiciat per les noves tecnologies amb la inestabilitat política existent en molts països, obliguen les administracions públiques a desenvolupar models de governança de TI molt complexos, amb projectes a molt curt termini”. Això “impedeix abordar la transformació digital amb garanties d’èxit”.

D’altra banda, Carlos Royo, director de Desenvolupament de Negoci de Salut a GMV, va compartir la seva experiència professional com a CIO en alguns dels destins en què va tenir ocasió de dirigir els SI, com ara el Servei de Salut de Castella-la Manxa (SESCAM) o el Ministeri de Defensa. Per a aquest, la seva perspectiva com a metge li va permetre ser capaç de “veure el negoci i identificar els interlocutors vàlids per aconseguir els seus objectius”. Per a aquest, “si bé en l’Administració General l’assignació dels recursos estratègics es decideixen a les secretaries d’Estat”, qüestions com “la utilització imprescindible de les TI per a aconseguir fer sostenible el sistema sanitari hauria de ser al cap del president del Govern”. Com va asseverar, “la Transformació Digital té un caràcter social, ha d’haver-hi una transformació del pensament davant realitats com ara que les persones puguin arribar a viure de mitjana 140 anys, situació per a la qual el sistema sanitari actual no està preparat”. Només amb “una bona governança de les TI i els SI es podran fer els canvis necessaris per revertir la situació i respondre a les noves realitats”.

L’èxit del CIO

Roberto Parra, president fundador del Consell Assessor de CIONET Espanya i CIO en diverses organitzacions, entre les quals Repsol, va oferir a l’auditori una presentació molt pràctica, basada en l’experiència, sobre com el CIO pot aconseguir l’èxit en la seva organització. Perquè, aquest consisteix “en la seva capacitat per ajudar totes les unitats a ser més eficients, més eficaces, a tenir més èxit amb les TI”.

Entre algunes de les claus que va compartir, cal assenyalar com aconseguir que l’organització valori el paper de les TI i que cada unitat “pagui el que compri”. I per a això, cal disposar d’“un model de comptabilitat analítica que proporcioni el detall del cost que té tot el que es fa en cadascuna d’elles” amb el fi “ que els teus clients interns paguin exactament pel que consumeixen”. Disposar d’“un catàleg de serveis d’informàtica (aplicacions) o d’“acords de nivell de serveis” van ser altres de les recomanacions que va donar.

Pedro Martín Jurado, membre del Club, funcionari de carrera i soci d’ASTIC, actualment assessor a la Sotsdirecció General de Xarxes i Operadors de Telecomunicacions de la Secretària d’Estat per a la SI i Agenda Digital, va tancar la ronda d’intervencions de la taula. Després de recordar que el seu treball de final de carrera va versar en la planificació de la informàtica en la gestió pública, en què exposava ja aleshores la necessitat de comptar amb una agència que centralitzés les compres a l’Administració i fer un repàs per l’evolució de les TI, recordant com “en els anys 90 es va viure la integració dels diversos cossos de funcionaris en l’actual Cos Superior de Sistemes i TI i les Comunicacions de les AGE” i “el Consell Superior d’Informàtica donava doctrina sobre l’ús de les TIC a l’Administració”, va compartir algunes fites viscudes al Ministeri de Defensa quan ell n’era el CIO. La separació de la gestió de la direcció, amb la creació d’“un Pla Director de sistemes en què es marcava ja el nord del que és una governança de les TI en un ministeri” va ser-ne un. Però, si bé “es van necessitar quatre anys per convèncer el General Bollero –aleshores, el decisor– en prendre la cartera de Defensa Carmen Chacón, va quedar dissolt”.

Així mateix, es va referir al Reial decret 806/2014, de 19 de setembre de 2014, sobre organització i instruments operatius de les tecnologies de la informació i les comunicacions a l’Administració General de l’Estat i els seus organismes públics, posant de manifest que fa tres anys el Govern assentava els fonaments per “aconseguir una política TIC comuna a tota l’Administració General de l’Estat i els seus organismes públics en un context d’austeritat en la despesa pública basada en l’exigència d’eficiència i corresponsabilitat”. Com va exhortar als seus companys del sector públic, “des d’ASTIC tenim palanques per impulsar una governança en la qual s’impliqui la més alta direcció” i “aconseguir sensibilitzar l’establisment del govern que, amb aquesta, es podrien oferir millors serveis al ciutadà, com una finestreta única des de la qual pugui fer tots els seus tràmits”.

Va concloure posant en valor el treball dels TIC de l’Administració, declarant que, si bé “Espanya es troba en els primers llocs en Administració-e, ha estat possible amb l’esforç dels funcionaris” i alhora va convidar a engegar “un benchmarking de països sobre l’estat de les governances de les TIC”.