La sonda Rosetta desperta de la seva hibernació espacial

La sonda Rosetta de l’Agència Europea de l’Espai (ESA), llançada el 2004, ha enviat a la Terra el senyal que s’ha despertat després de dos anys i mig d’hibernació per limitar el consum d’energia i recursos en el seu viatge cap al cometa 67/P Churyumov-Gerasimenko.

Fa dos anys i mig Rosetta va entrar en estat d’hibernació, ja que no rebia prou llum solar per produir electricitat, i va aprofitar aquest període per recórrer el tram més solitari i fred del seu viatge, quan es trobava prop de l’òrbita de Júpiter.

L’objectiu de la sonda és investigar, per primera vegada, un cometa detalladament, observant-lo amb els seus instruments mentre l’acompanya a la seva òrbita durant dos anys. Així mateix, Rosetta dipositarà el mòdul de descens Philae, dotat amb deu instruments que permetran un estudi detallat in situ de la superfície del nucli.

Després del seu despertament, Rosetta té davant seu les operacions més difícils i crítiques de la missió. En els pròxims mesos es faran una sèrie de maniobres que adaptaran la seva trajectòria, de manera que es trobi amb el cometa mesos després, a l’agost de 2014. A partir d’aleshores, Rosetta quedarà orbitant el cometa, com si es tractés d’un satèl•lit al voltant de la Terra.

Totes aquestes activitats complexes seran controlades des de Terra per un equip d’enginyers i una participació important de GMV, concretament amb personal desplaçat tant al seu Centre d’Operacions Científiques (Rosetta Science Operations Center), que es troba dins el Centre Europeu d’Astronomia Espacial de l’Agència Espacial Europea (ESAC/ESA), situat a Villafranca del Castillo (Madrid), com al Centre d’Operacions ESOC a Darmstadt. Aquest suport consisteix, entre altres activitats, en la planificació de les operacions científiques, el control de la planificació de tres instruments i la preparació de les operacions per a la fase principal de la missió (la fase "cometària"). D’altra banda, el personal a Alemanya participa en les operacions de Flight Dynamics, concretament en el control de la trajectòria i la generació dels comandaments necessaris per controlar l’òrbita i actitud de la sonda, ja des del seu llançament el 2004. GMV també va ser clau en la fase de concepció de la missió, l’anomenada “anàlisi de missió”, des d’anys abans al seu llançament.

Des de 1995, la presència de personal de GMV al Centre Europeu d’Astronomia Espacial de l’Agència Espacial Europea (ESAC/ESA) és contínua i des d’aleshores enginyers de GMV han estat donant suport operacional a pràcticament totes les missions ESA en les àrees de determinació i control d’òrbita, generació de comandaments i determinació d’actitud.