El Ministeri de Defensa confia a GMV la tecnologia a terra dels drons MQ-9 Predator B

El World ATM Congress, el Congrés Mundial de Navegació Aèria que es va celebrar a Madrid del 12 al 14 de març, va ser mostra dels avenços al voltant de la gestió del trànsit aeri, tant en la seva aplicació civil com militar. En aquest sentit, la multinacional tecnològica espanyola GMV ha desenvolupat per al Ministeri de Defensa Espanyol els sistemes del segment de terra, encarregats de la captura, l’emmagatzematge i la disseminació de la informació procedent dels avions no tripulats, denominats MQ-9 Predator B, que seran utilitzats des d’aquest any en missions de vigilància i intel·ligència. No cal oblidar les importants xifres que mou el mercat mundial de drons en el sector militar, estimat en l’últim Informe d’ASD Reports –que analitza els mercats dels Estats Units, Europa, Àsia i Pacífic, Orient Mitjà, Àfrica i Llatinoamèrica– en més de 7.000 milions d’euros.

El Ministeri de Defensa espanyol va adquirir a final del 2015 a General Atomics dues estacions terrenes de control i quatre aeronaus, per un import de 158 milions d’euros. Els dos primers aparells i les dues estacions de control es recepcionaran a partir del pròxim estiu, una tercera unitat arribarà a final del 2019, i la quarta i última el 2020. El Ministeri de Defensa espanyol va escollir els anomenats MQ-9 Predator perquè ja operen en altres països de l’OTAN, com Regne Unit, França, Itàlia i Holanda, la qual cosa farà més senzill entrenar els seus pilots i compartir equipament en missions internacionals, en cas necessari.

Aquests sistemes aeris tripulats remotament o RPAS (pel seu acrònim en anglès), denominats genèricament drons o UAV (Unmmanned Air Vehicles), començaran a operar a la base aèria de Talavera la Real (Badajoz). A diferència dels nombrosos RPAS tàctics amb els quals el Ministeri de Defensa compta en l’actualitat, aquests quatre nous vehicles són els primers de tipus estratègic. L’MQ-9 Predator B donarà suport a missions permanents en territori nacional, com el seguiment estratègic a les àrees d’interès d’intel·ligència, vigilància i seguretat marítima o defensa, i operacions aèries, crisis humanitàries, vigilància i control de fronteres, prevenció d’incendis, lluita contra el terrorisme i el crim organitzat, etc.

Els drons MQ-9 Predator B tenen unes dimensions de 20 metres d’ala a ala i 11 metres de llarg, poden arribar a una velocitat de fins a 444 km/h, el seu sostre de vol és de 15 km i tenen la capacitat d’operar 24 hores al dia, set dies la setmana, sense ser advertits des de terra, i transmeten la informació en temps real.

L’MQ-9 Predator B no compta amb armament d’atac a terra. Aquestes capacitats es cobriran amb el sistema Euromale, projecte europeu d’avió tripulat remotament de llarg abast del qual formen part Alemanya, Itàlia, França i Espanya.

Com s’opera des de terra la informació procedent dels avions no tripulats

Ricardo Sáenz Amandi, Defence & Security Programmes Director a GMV, ha explicat sobre el funcionament dels drons MQ-9 Predator B que per operar un sistema aeri no tripulat es requereix d’una determinada infraestructura: estacions de control a terra o GCS (“Ground Control Station”), conjunts electroòpticos, radars, sistemes d’identificació, equips d’informació i de comunicacions satèl·lits, sistemes de desglaç i d’evitació de col·lisió en vol, així com professionals especialitzats en Intel·ligència i anàlisi d’imatges. A la GCS hi ha dos llocs que tenen control directe sobre l’aeronau: el pilot i l’operador de sensors.

GMV ha desenvolupat per a la Direcció General d’Armament i Material (DGAM) del Ministeri de Defensa espanyol els sistemes del segment de terra encarregats de la captura, l’emmagatzematge i la disseminació de la informació procedent d’avions no tripulats utilitzats en missions de vigilància i intel·ligència.

Aquests sistemes coneguts com CSD (Coalition Shared Database) reben la informació d’imatges, vídeo en temps real, així com traces radar i traces GMTI, i permeten distribuir aquesta informació en temps real als centres de vigilància i intel·ligència de les Forces Armades. La solució desenvolupada per GMV, denominada CSD-SIERRA, està en servei amb el Ministeri de Defensa espanyol i amb centres d’intel·ligència de l’OTAN.

Els sistemes CSD-SIERRA compleixen tots els estàndards d’interoperabilitat de l’OTAN, i han estat validats en diversos exercicis multinacionals amb avions no tripulats de diferents fabricadors, incloent els de més capacitat com el Global Hawk.

De cara a l’arribada a Espanya dels primers avions no tripulats MQ-9 Predator B, GMV ja ha desplegat part de la xarxa de sistemes CSD-SIERRA, la qual cosa permetrà que la informació proporcionada per aquests avions pugui ser explotada pels centres d’intel·ligència de les Forces Armades i distribuïda en temps real a altres organismes en suport d’operacions de vigilància i seguretat.