Actualment, la majoria de la població mundial (54 %) viu en ciutats, i s’espera que aquest nombre superi el 70 % abans de 2050. Aquesta densitat de població tan alta implica una sèrie de reptes pel que fa a la mobilitat sostenible, però també comporta noves oportunitats. Una part important d’aquesta població pot desenvolupar tota la seva rutina diària dins de la mateixa ciutat en què viu, ja sigui perquè viu a prop del seu lloc de treball o perquè pot treballar a distància, per la qual cosa depèn del transport públic per cobrir les necessitats de mobilitat. Per tant, el nombre d’habitants que són propietaris de vehicles disminueix a les grans ciutats.
Ser propietari d’un vehicle en un entorn urbà té un gran cost econòmic (aparcament, assegurança, manteniment, impostos i altres despeses) i aquesta inversió no és especialment eficient, ja que el vehicle només s’utilitza una petita fracció del temps (normalment per sota del 20 % i molt sovint per sota del 5 % del temps). Tanmateix, els mitjans de transport públic tradicionals no poden substituir la mobilitat porta a porta que proporciona un vehicle privat, ja que estan limitats per les línies d’àrea d’operació, les parades i els horaris.
És per això que el cotxe multiusuari és una proposta molt atractiva, ja que permet la mobilitat porta a porta com el vehicle privat, però té menys costos associats. En comptes de pagar per la propietat del vehicle, es paga pel servei de mobilitat mentre es necessita, i l’operador de la flota s’encarrega de la compra, el combustible, el manteniment, l’aparcament, la gestió i les actualitzacions periòdiques d’una flota de vehicles compartits. Això també fa que els sistemes de cotxe multiusuari siguin socialment inclusius, ja que permeten a les famílies amb menys recursos accedir a una solució porta a porta sense necessitat d’una gran inversió inicial com la que requereix la compra d’un cotxe.
Gràcies a les comunicacions mòbils, l’accés al cotxe sense clau i la navegació per satèl·lit, és possible fer el seguiment d’una gran flota i gestionar-la en temps real, i fins i tot interaccionar amb el vehicle a distància. Això permet als usuaris del sistema de cotxe multiusuari saber on són els vehicles, conèixer les característiques i l’estat de cadascun d’ells, reservar-los amb antelació, triar el tipus de vehicle que s’adapta a les seves necessitats per a un viatge concret (trajecte urbà curt, transport de gran capacitat, conducció tot terreny o viatges més llargs amb passatgers) i accedir al vehicle sense necessitat d’intercanviar físicament claus, clauers o fitxes.
A més, com que l’ús de vehicles compartits és més eficient i intensiu en temps, és possible gastar un pressupost relativament major per vehicle a fi de triar els més segurs, fiables i eficients pel que fa a consum de combustible. Això és doblement cert en els casos en què es pot utilitzar un vehicle elèctric, ja que es pot carregar amb energia renovable i no té emissions mentre funciona, cosa que duplica el benefici per a tota la població de la zona d’operació.
El desplegament de sistemes de cotxe multiusuari presenta alguns reptes, tant des del punt de vista tècnic com organitzatiu, ja que es necessita una solució tècnica per monitorar i localitzar els vehicles, així com per interaccionar-hi de manera remota, i els usuaris també han d’adaptar els seus hàbits de viatge a les capacitats del sistema.
No obstant això, tot i aquests reptes les tecnologies disponibles permeten resoldre aquests problemes i proporcionen una experiència positiva i senzilla que aporta més beneficis mesurables, tant econòmics com socials i, fins i tot, mediambientals, que les flotes de vehicles tradicionals d’un sol usuari i presenta una alternativa viable a la propietat de vehicles en la majoria dels casos d’ús per a un gran segment de la població.
Autor: Pablo Rivas Salmón
Comentaris