De la cooperació a la coordinació de les futures adquisicions conjuntes de la UE. És viable?

Al llarg de 2022 hem vist com els estats membres, impulsats per la Comissió i el Consell de la Unió Europea, han avançat en el camí de la cooperació en el desenvolupament de capacitats militars de manera significativa. Arran del conflicte a Ucraïna, els caps d’Estat i de Govern es van reunir a Versalles, França, al març del 2022 per abordar tres dimensions clau:

• el reforç de les nostres capacitats de defensa,

• la reducció de la nostra dependència energètica, i

• el desenvolupament d’una base econòmica més sòlida.

En relació amb el reforç de les capacitats de defensa de la Unió Europea, es va convidar la Comissió Europea a fer una anàlisi sobre els dèficits d’inversió en matèria de defensa i el camí a seguir, en coordinació amb l’Agència Europea de Defensa (EDA). Aquesta anàlisi, denominada “Defence Investment Gaps Analysis and Way Forward (DIGA)” es va presentar al maig del 2022 i inclou recomanacions per potenciar la base industrial i tecnològica de defensa europea.

L’informe identifica mancances en tres àrees clau:

En relació amb la despesa en defensa, el document exposa que fins i tot havent-se anunciat per part dels estats membres augments dels seus pressupostos de defensa propers als 200.000 milions d’euros addicionals en els pròxims anys, sense un enfocament coordinat, l’augment de la despesa corre el risc de conduir a més fragmentació i desfer els progressos fets fins ara. Tot i que aquests augments són essencials, es produeixen després d’anys d’importants retallades i d’una greu falta d’inversió. De 1999 a 2021, la despesa combinada de defensa de la UE va augmentar en un 20 %, davant el 66 % dels Estats Units, el 292 % de Rússia i el 592 % de la Xina.

En relació amb la base industrial, l’informe assenyala que, malgrat la competitivitat general del sector, la demanda està fragmentada i, per tant, la indústria continua estructurada segons les fronteres nacionals, a excepció dels sectors de l’aeronàutica i els míssils.  Juntament amb això, hi ha dependències per a equips clau de defensa per als quals la base industrial i tecnològica de defensa europea no ofereix solucions pròpies.

Finalment, amb relació a les capacitats militars, s’identifiquen tres prioritats urgents: reposar els arsenals, substituir els sistemes heretats de l’era soviètica i reforçar els sistemes de defensa aèria i de míssils. Més enllà d’aquestes mancances urgents de capacitats, es proposa treballar en una sèrie de capacitats estratègiques a mitjà i llarg termini en els àmbits de la defensa aèria, terrestre, marítima, espacial i cibernètica.

Arran d’aquest informe es va crear un grup de treball, format per l’EDA, la Comissió, i l’Estat Major de la Unió Europea denominat Defence Joint Procurement Task Force (DJPTF). La seva missió és donar suport a la contractació conjunta i reposar la falta d’existències generades pel suport donat a Ucraïna. Els treballs desenvolupats en el si d’aquesta Task Force seran implementats gràcies a l’“Instrument” EDIRPA (European defence industry Reinforcement through common Procurement Act ), eina dotada inicialment amb 500 milions d’euros i dissenyada per afavorir l’adquisició conjunta a molt curt termini i amb caràcter urgent, amb la qual cosa es pretén restablir els estocs i disponibilitat previs al conflicte, a més d’afavorir assistència futura a Ucraïna.

El reglament, que té prevista la seva aprovació al juny d’aquest any 2023, serà posat en funcionament, a través d’un programa de treball per als dos anys previstos de durada, seguint una estructura amb similituds a la ja coneguda per als EDF, si bé els consorcis seran de països, no d’empreses.

L’EDIRPA aplanarà el camí cap a un marc de la UE per a l’adquisició conjunta de defensa. Per a això, entre 2022 i 2023, la Comissió establirà les condicions del Programa Europeu d’Inversions en Defensa (European Defence Investment Programme (EDIP), a través del qual els estats membres adquireixin conjuntament capacitats de defensa en col·laboració, i poder proporcionar finançament associat per part de la UE en aquells projectes que siguin considerats de gran interès.

A més de les eines i els instruments esmentats per incentivar la cooperació, la Comissió proposa en el seu informe disposar d’una coordinació més ambiciosa en fases prèvies, per evitar que hi hagi vint-i-set enfocaments nacionals descoordinats, i així permetre la priorització conjunta. Per a això proposa el que denomina “programació i adquisició estratègiques en conjunt de la UE en matèria de defensa” en què participin els estats membres, l’EDA i la mateixa Comissió Europea. La Comissió fins i tot proposa que qui dugui a terme aquesta funció actuï en el futur com a organisme central de compres per a l’adquisició conjunta de la UE i prestant fins i tot suport en l’adquisició als estats membres en les seves adquisicions conjuntes, també en la gestió de les últimes etapes dels projectes finançats pel Fons Europeu de Defensa (EDF).

El mes de març hem vist la notícia de l’EDA de l’adquisició conjunta de munició de 155 mm per part de 23 nacions per donar suport a Ucraïna. I la primera setmana de maig, la Comissió Europea ha presentat un pla, denominat ASAP, un nou pla per impulsar la fabricació d’armes a tota la UE, dotat de 500 milions d’euros addicionals, provinents de l’EDF i de l’EDIRPA.

Més enllà de proposar compres conjuntes, i del suport a l’incentivament de la indústria Europea... Serà viable programar i prioritzar conjuntament? Una cosa és donar suport en la coordinació, però participar d’una cosa tan pròpia com és la priorització nacional de les necessitats sembla un pas endavant difícil de fer per les nacions.

L’aparició de la Comissió Europea en aquests assumptes comporta, d’una banda, possibilitats de futur per a la indústria europea de defensa en el seu conjunt, i per una altra, un repte si no s’actua correctament respecte del futur de les necessitats militars i de les bases industrials i tecnològiques dels estats membres enteses individualment.

GMV té clara vocació internacional, tal com demostra ser adjudicataris en 22 consorcis de l’EDF, la qual cosa ens situa a ser la primera MIDCAP europea en nivell de participació en les iniciatives europees. Per això, estem segurs que les nostres capacitats estaran a l’altura del que es demani de la indústria europea en el sector defensa.

Autora: Begoña Rojo Carralero