Aquí tornem a ser, a l’aeroport de Frankfurt, després d’una altra fita reeixida per a Hera. Ahir cap al migdia, Hera va fer un sobrevol de Mart, el que significa que “va robar” part de la seva energia per rebre un impuls fins a la seva destinació final, Didymos. Aquest tipus de tècnica és bastant comuna en l’exploració espacial, ja que redueix dràsticament la quantitat de propulsor necessari a bord. De fet, Hera va rebre un impuls addicional de gairebé 1 km/s, que equivaldria a tota la seva reserva de combustible.
Per descomptat, això no va ser tot. Com que el sistema GNC està funcionant correctament i la navegació autònoma mitjançant tecnologies centroides ja s’havia implementat amb èxit l’endemà de la LEOP, la idea era anar més enllà i provar una tècnica completament experimental anomenada feature tracking, utilitzant Mart com a objectiu. GMV va implementar aquest algoritme amb una prioritat baixa, ja que l’agenda d’Hera estava molt ajustada i la priorització era crucial. El pla era provar-ho només després que s’hagués complert l’objectiu principal de la missió. No obstant això, ens hi vam atrevir… i ho vam aconseguir!
La preocupació més gran a la sala de control de l’ESOC, a Darmstadt, Alemanya, era que el test activaria un mode segur, la qual cosa hauria reduït la quantitat de dades científiques obtingudes del sobrevol de Mart. Tanmateix, provar aquesta tecnologia ens donaria una flexibilitat addicional per a la navegació en proximitat quan Hera s’apropés als asteroides. Com sempre, va ser una qüestió d’equilibri, però hem de confiar en el nostre sistema, conscients que haurem d’enfrontar-nos a un entorn desconegut (com un sistema d’asteroides binaris) i que tindrem molt poc temps per ajustar-nos o adaptar-nos a l’inesperat. Així que vam prendre la decisió: llum verda per al feature tracking a Mart.
Allà estàvem, juntament amb Brian May de Queen (que ha donat suport a la missió des del començament, ja que, a més de ser un guitarrista increïble, també és un científic brillant), mirant una pantalla que ens havia de mostrar que a les 16.05 h del 12 de març hauríem de rebre un senyal de la nau. Però van passar els segons… els minuts… i no res. Afortunadament, només era un monitor congelat que va retardar la bona notícia: Hera estava viva, no es va activar el mode segur i tot anava bé.
Vam rebre imatges impressionants de Mart i les seves llunes com mai no s’havien vist, i ara estem llestos per analitzar amb cura els resultats del feature tracking. No obstant això, ja podem dir que va ser un èxit. El rendiment no era l’objectiu principal, ja que aquesta tecnologia va ser dissenyada per a operacions de proximitat, com aterratges lunars o navegació propera a asteroides, i no per a un sobrevol ràpid d’un planeta. Sabem que es van identificar característiques al planeta, sabem que es van rastrejar entre imatges i que el filtre de navegació les va utilitzar per millorar la seva estimació d’estat.
Una altra fita i un altre èxit per a Hera, que va demostrar el potencial que poden tenir les missions “Next Space”.
D’aquí a un any farem una maniobra a l’espai profund, i sis mesos després començarà l’autèntica diversió: la proximitat a un sistema d’asteroides binaris que la humanitat ha modificat i sobre el qual encara tenim moltes preguntes sense resposta, com ara: podríem defensar la Terra si tornés a passar alguna cosa com la que va passar als dinosaures?
Un últim comentari per a l’equip Hera: senzillament, increïble. Vosaltres sou el veritable cor de la missió. Gràcies a tots!
Autor: Andrea Pellacani
Comentaris