Seguretat en el transport públic

Des de l’aparició de les tecnologies que van permetre fa més de 25 anys l’aparició dels ITS per a transport públic, la seguretat va ser un dels elements que va experimentar una revolució. En el cas del transport públic amb autobús per exemple, no hi havia cap tipus de contacte entre conductor i controlador més enllà de la connexió de veu per ràdio. Els primers sistemes d’ajuda a l’explotació (SAE) ja incloïen la instal·lació d’un sistema d’alarma silenciosa mitjançant un botó o un pedal d’emergència que, davant d’una incidència, permetien al conductor enviar una alarma al centre de control i obrir una comunicació de veu per micròfon ambient, de manera que el controlador podia escoltar el que estava passant a l’interior del vehicle en temps real. Aquest sistema s’ha mantingut en els SAE actuals, tot i que s’ha reforçat amb altres sistemes més avançats de seguretat com la videovigilància embarcada (CCTV).

Els sistemes CCTV tenen una llarga trajectòria com a elements de seguretat d’edificis i instal·lacions; tanmateix, la seva instal·lació en vehicles comporta una sèrie de particularitats que han fet que el seu desplegament no s’hagi fet efectiu fins als últims 10 anys. Aquestes particularitats són:

• Les situacions d’incidència requereixen que, en el moment en què el conductor premi el botó d’emergència, es transmeti la imatge en temps real al centre de control. Com que és necessari l’ús de comunicacions mòbils, l’amplada de banda és clau. Avui dia, les xarxes 4G permeten una reproducció en línia de vídeo estable i de qualitat, tot i que en estar el vehicle en moviment cal bregar amb pèrdues de cobertura, pèrdues d’amplada de banda, etc., i els sistemes cal que estiguin preparats per adaptar-se a aquests canvis.
• La instal·lació de l’equipament als vehicles requereix certificacions especials quant a resistència a vibracions, compatibilitat electromagnètica, rang de temperatura, antivandalisme, etc., i són especialment rigoroses en el cas del transport ferroviari.
• En el cas de les càmeres, a més, cal que compleixin una sèrie de requisits de mida reduïda, alt rang dinàmic per adaptar-se a les condicions de llum canviants i una gran àrea de visió. En l’actualitat, els fabricants de càmeres ja disposen d’un ampli catàleg de càmeres específiques per a vehicle, ja sigui autobús o ferroviari.
• Els sistemes d’enregistrament i transmissió de vídeo (DVR) embarcats, que a l’inici eren simples adaptacions dels DVR analògics tradicionals, en l’actualitat estan molt especialitzats per utilitzar-se en ITS, amb la incorporació de discos SSD i integrables en xarxes IP juntament amb les càmeres. En alguns casos, com per exemple el REC30 de GMV, aquests equips incorporen, a més, la funcionalitat SAE i CCTV en un únic dispositiu.

Avui dia, les flotes de transport públic ja incorporen aquests sistemes com a part de l’equipament estàndard d’ITS i aporten seguretat per a viatgers i conductors. Ofereixen grans avantatges, com el fet de poder disposar d’enregistrament continu de tot el que passa a l’interior del vehicle, transmissió en temps real en cas d’incidència i tot això referenciat a vehicle, línia, trajecte i posició.

GMV va ser pioner en la instal·lació de sistemes CCTV amb un primer projecte l’any 2007 als busos “búho” de TUVISA (Vitòria) i en l’actualitat disposem de més de 4.000 vehicles instal·lats, tant en autobús com en metro, tren i tramvia.

Autor: Isidro Prieto Valderrey